Una
història I-reial
Feia
mesos que els tres Reis Mags no paraven de treballar per tindre-ho
tot enllestit per a la nit de Reis. Tan sols els restava empaquetar
alguns milers de regals. Aquell any havien treballat de valent. Ja no
podien estar molt de temps plantats i feien grans esforços per
mantindre els ulls oberts. Però era el rei Gaspar qui més notava el
pas del temps. Cada vegada li costava més acabar la campanya de
Nadal, i es que el temps no passa debades per molt rei que sigues.
Al
llarg dels anys els tres Reis havien empaquetat tot allò que us
podau imaginar: arbres de cinc troncs, pluja per a un hort de 20
metres quadrats, cases per a llombrígols, l’olor de la terra
banyada, un raig de sol, el reflex de lluna en el mar, un SÍ, ...
Gaspar creia que cap desig el podria sorprendre ja fins que va llegir
el que li demanava una xiqueta anomenada Àngela en la seua carta.
Feia poc temps que Àngela havia començat a escriure. Inclús ja
havia fet algun conte sencer a l'escola. Però sabia que en tornar de
vacances hauria d'inventar un conte per al premi Sambori i això
l'angoixava. Necessitava aquell regal perquè així tindria les
millors Idees del món. Podria Imaginar el millor conte. Seria un
conte Increïble, Immillorable i Irrepetible. A més, acabaria en un
Instant i seria molt més fàcil.
Has
de saber que Gaspar sempre havia estat el més despistat de tots els
reis, a més de ser el més delicat de salut. Un any va estar a punt
de crear un caos monumental al confondre els regals d’Espanya amb
els d'Alemanya, els de Perú amb els de Katmandú i els de la Xina
amb els de Lima. Sort que Melcior i Baltasar ja sabien com era el seu
company i es van adonar abans de repartir cap regal.
Va
ser Gaspar qui va obrir els ulls com unes taronges en llegir el que
desitjava Àngela: una I reial. Els tres reis tenien un magatzem on
hi havia absolutament de tot, però Gaspar va agafar la primera I que
tenia a mà, la seua I més valuosa: la que tenien al seu nom.
El
dia de Reis va arribar i tan bon punt Gaspar va deixar la seua I
reial perfectament embolicada baix de l’arbre de Nadal en casa
d'Àngela, els tres es van adonar de seguida que alguna cosa passava.
Seguien tenint els mateixos vestits reials i inclús la mateixa
corona reial però ja no se sentien tan poderosos com abans. La idea
de que serien incapaços de portar els regals a tots els xiquets del
món començava a créixer en la seua ment.
Els
milions de cartes que tenien ordenar alfabèticament per països
havien sofert un gran canvi. La salutació de totes elles deia així:
Estimats
Res Mags,
Res
mags? Això volia dir que ja no eres mags? Que ja no podrien repartir
res? Que ja no eren res?
Melcior
i Baltasar van mirar Gaspar amb ira perquè aquesta vegada sí que
l'havia fet ben grossa. Gaspar, en canvi, els mirava impotent, sense
saber com disculpar-se.
-
Ho sent molt, amics. Ja sabeu que cada vegada em costa més fer tota
la meua feina perquè ni les meues cames, ni els meus ulls ni el meu
cap són com abans. El que he fet ha estat del tot inadequat i no
tornarà a passar ( això ho solen dir molt els reis, que saben
demanar perdó quan s'equivoquen.)
Melcior
i Baltasar van perdonar de seguida el seu amic, perquè la seua
condició de savis, els havia fet veure de seguida que Gaspar estava
empenedit, i que a més era una amic Immillorable.
Aquell
problema tenia mala solució perquè una vegada havien entregat un
regal ja no el podien demanar.
Els
tres ex reis que encara estaven al menjador de l'Àngela van escoltar
un soroll que eixia de la planta de dalt de la casa. Es van amagar
darrere del ninot d'un home que anava tot vestit de roig i al qui li
sobraven alguns quilos. Els recordava a algú però no sabrien dir a
qui.
Àngela,
que sempre havia estat una xiqueta entremaliada, havia baixat del seu
dormitori quan encara era de nit per comprovar si els reis li havien
dut el que ella havia demanat. En obrir el paquet va veure una
fenomenal I majúscula daurada i resplendent. Només agafar-la li van
passar pel cap diferents situacions que podria utilitzar per al seu
conte: Àngela vivint en un Iglú i trobant la solució per al
desglaçament dels pols, ella mateix en una Illa Idíl·lica i
Idèntica a la d'una pel·lícula de pirates que no feia molt que
havia vist. Inclús es va imaginar que podia parlar qualsevol Idioma
que desitjara: anglès, xinés, portuguès...
Els
tres amics que ja no eres reis però encara eren mags, en veure la
Il·lusió que li havia fet el regal a l'Àngela van saber de seguida
que de major seria escriptora, i que per tant, donaven el regal per
ben utilitzat. Com a lectors Immillorables que eren, per haver de
llegir milions i milions de cartes cada any, apreciaven que algú
donara una bona utilitat a les paraules i les fera servir per
escriure bones històries.
A
més, com que sols els quedava Res però encara eren Mags, van
decidir fer espectacles de màgia. Prompte es van fer famosos a tot
el món. Clar, el públic aplaudia sense mesura en veure com tres
camells eixien de dins de tres corones reials. I viatgen per tot
arreu. Però no en camell que també estan cansats i a més els
deixava el cul com una pansa.
Què?
No, clar que no. Enguany també tindreu regals. Els tres ex reis Mags
han decidit que altres reis continuen la seua feina. És a dir, han
abdicat ( això també em sona que ho ha fet algun rei recentment).
La qual cosa no us ha de parèixer estranya, perquè al final, tots
els reis han d'abdicar si no es moren abans. Melcior, Gaspar i
Baltasar no es moriran mai, però tenen guanyat un merescut descans.
A més, els fills dels tres reis, que seran qui continuaran la seua
tasca, són idèntics a ells. Així que segur que no noteu la
diferència i us pareixen els mateixos de sempre. O si..?
El conte l'he escrit mentre sentia el concert d'any nou de l'any passat de l'orquestra Filarmònica de Viena dirigida per Bareimboin. Aquest és un dels típics valsos de la familia Strauss que quasi completen els programes dels concerts nadalencs, el tema principal del qual us resultarà ben conegut, com m'ha passat a mi. Sabia que era d'Strauss però no que es deia "Cuentos del Bosque de Viena". Vaja titol tan suggerent per començar a escriure un conte ambientat en els boscos vienesos, no?