Bé a la biblioteca tingueu un bon grapat de llibres que parlen sobre encanteris, misteris, alguna persona que ens deixa, terror, etc.
Ací teniu una guia de lectura per si algú vol relagar o comprar un llibre amb molta màgia, conjurs, bruixes, etc.
La guía és de la FGSR
Aquest altre és un llibre on un ànec i la mort reflexionen sobre la mort.
I des del bloc de poesia infantil i juvenil un recull de poemes sobre la castanyada i Tots Sants:
Per Tots Sants
(Cançò popular catalana)
Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.
La mort
Anònim (traduït per Josep-Ramon Bach)
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
No m'agraden les seves espines.
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l'aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l'ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!
La castanyera
(Cancò popular catalana)
Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat;
la camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.
La castanyada
Isabel Barriel
Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Plou i fa sol
Martí i Pol
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.
(Cançò popular catalana)
Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.
La mort
Anònim (traduït per Josep-Ramon Bach)
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
No m'agraden les seves espines.
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l'aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l'ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!
La castanyera
(Cancò popular catalana)
Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat;
la camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.
La castanyada
Isabel Barriel
Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Plou i fa sol
Martí i Pol
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.
