diumenge, 9 de març del 2008

Noa ens recomana els llibres.

Avui he arribat a casa després de l'escola pensant en un llibre per recomanar-vos el dilluns després del cap de setmana. Hi ha tants per elegir que sempre em costa prendre aquesta decisió. De vegades estic tot el cap de setmana rondinant el llibre que us presentaré perque tingau tota la setmana per fer-li un tast, veure quin sabor té i si el voleu posar al vostre menú de la setmana, és a dir, si se'l voleu endur a casa.
Aquesta setmana la cosa encara s'ha posat més lletja. Acabe de llegir tres llibres i no sé quin elegir.

Els he posat posat tots tres damunt la taula per comparar-los mentre pensava: aquest està molt bé, però aquest altre té unes il·lustracions tan ben fetes...

Per la vesprada he deixat l'assumpte dels llibres aparcat. De vegades és millor deixar-ho còrrer una estona. He aprofitat per donar una volta i buidar la bossa dels envasos al contenidor groc que ja estava fins a dalt. Quan he tornat a casa per tornar al tema dels llibres m'he trobar amb...



- EEEhhhh!!!!! Però si és Noa! Llegint un dels meus llibres! La vaig veure amb tan d'interés que la vaig deixar continuar. Fins que no es va acabar el llibre que estava llegint no va eixir de l'habitació, ni per menjar un poc - i això que és tant golafra que a casa no necessitem ninguna aspiradora-.
Després vaig pensar: "si la meua gossa és capaç de llegir també sabrà dir-me quin llibre li ha agradat més", així que li vaig preguntar directament:

- Què? Quin t'ha agradat més de tots tres?

Aleshores, es va dirigir cap al meu ordinador




i em va escriure:

"A mi el que més m'agrada de tots és aquest:"




"És un llibre de poemes sobre els animals, la natura i les estacions de l'any. Jo crec que als teus alumnes també els agradarà. A mi la poesia que mès m'ha agradat és aquesta:"

L'ESTRUÇ

Amagar el cap en terra
de res no t'ha de servir.
El cul el deixes a l'aire
i en l'aire es manté el perill.
Encara que tu no el veges
ell a tu i el teu cul sí
i el puntelló que t'hi pega
et fa volar al Brasil


Bocabadat m'he quedat. He descobert, però , que tinc una gossa amant de la lectura i això em complau molt. He decidit a més, que Noa serà la mascota del bloc i que jo us aniré diguent els llibres que Noa em va recomanant.

Ara estic ruminat si podré dur Noa a la biblioteca, vosaltres que cregueu?