dilluns, 29 de desembre del 2014

CONTE DE NADAL: Una història I-reial

Us deixe un conte de Nadal a tots els lectors del bloc que és la meua forma de felicitar-vos els nadals i l'any nou.

Una història I-reial

Feia mesos que els tres Reis Mags no paraven de treballar per tindre-ho tot enllestit per a la nit de Reis. Tan sols els restava empaquetar alguns milers de regals. Aquell any havien treballat de valent. Ja no podien estar molt de temps plantats i feien grans esforços per mantindre els ulls oberts. Però era el rei Gaspar qui més notava el pas del temps. Cada vegada li costava més acabar la campanya de Nadal, i es que el temps no passa debades per molt rei que sigues.

Al llarg dels anys els tres Reis havien empaquetat tot allò que us podau imaginar: arbres de cinc troncs, pluja per a un hort de 20 metres quadrats, cases per a llombrígols, l’olor de la terra banyada, un raig de sol, el reflex de lluna en el mar, un SÍ, ... Gaspar creia que cap desig el podria sorprendre ja fins que va llegir el que li demanava una xiqueta anomenada Àngela en la seua carta. Feia poc temps que Àngela havia començat a escriure. Inclús ja havia fet algun conte sencer a l'escola. Però sabia que en tornar de vacances hauria d'inventar un conte per al premi Sambori i això l'angoixava. Necessitava aquell regal perquè així tindria les millors Idees del món. Podria Imaginar el millor conte. Seria un conte Increïble, Immillorable i Irrepetible. A més, acabaria en un Instant i seria molt més fàcil.

Has de saber que Gaspar sempre havia estat el més despistat de tots els reis, a més de ser el més delicat de salut. Un any va estar a punt de crear un caos monumental al confondre els regals d’Espanya amb els d'Alemanya, els de Perú amb els de Katmandú i els de la Xina amb els de Lima. Sort que Melcior i Baltasar ja sabien com era el seu company i es van adonar abans de repartir cap regal.

Va ser Gaspar qui va obrir els ulls com unes taronges en llegir el que desitjava Àngela: una I reial. Els tres reis tenien un magatzem on hi havia absolutament de tot, però Gaspar va agafar la primera I que tenia a mà, la seua I més valuosa: la que tenien al seu nom.

El dia de Reis va arribar i tan bon punt Gaspar va deixar la seua I reial perfectament embolicada baix de l’arbre de Nadal en casa d'Àngela, els tres es van adonar de seguida que alguna cosa passava. Seguien tenint els mateixos vestits reials i inclús la mateixa corona reial però ja no se sentien tan poderosos com abans. La idea de que serien incapaços de portar els regals a tots els xiquets del món començava a créixer en la seua ment.

Els milions de cartes que tenien ordenar alfabèticament per països havien sofert un gran canvi. La salutació de totes elles deia així:

Estimats Res Mags,

Res mags? Això volia dir que ja no eres mags? Que ja no podrien repartir res? Que ja no eren res?

Melcior i Baltasar van mirar Gaspar amb ira perquè aquesta vegada sí que l'havia fet ben grossa. Gaspar, en canvi, els mirava impotent, sense saber com disculpar-se.

- Ho sent molt, amics. Ja sabeu que cada vegada em costa més fer tota la meua feina perquè ni les meues cames, ni els meus ulls ni el meu cap són com abans. El que he fet ha estat del tot inadequat i no tornarà a passar ( això ho solen dir molt els reis, que saben demanar perdó quan s'equivoquen.)

Melcior i Baltasar van perdonar de seguida el seu amic, perquè la seua condició de savis, els havia fet veure de seguida que Gaspar estava empenedit, i que a més era una amic Immillorable.

Aquell problema tenia mala solució perquè una vegada havien entregat un regal ja no el podien demanar.

Els tres ex reis que encara estaven al menjador de l'Àngela van escoltar un soroll que eixia de la planta de dalt de la casa. Es van amagar darrere del ninot d'un home que anava tot vestit de roig i al qui li sobraven alguns quilos. Els recordava a algú però no sabrien dir a qui.

Àngela, que sempre havia estat una xiqueta entremaliada, havia baixat del seu dormitori quan encara era de nit per comprovar si els reis li havien dut el que ella havia demanat. En obrir el paquet va veure una fenomenal I majúscula daurada i resplendent. Només agafar-la li van passar pel cap diferents situacions que podria utilitzar per al seu conte: Àngela vivint en un Iglú i trobant la solució per al desglaçament dels pols, ella mateix en una Illa Idíl·lica i Idèntica a la d'una pel·lícula de pirates que no feia molt que havia vist. Inclús es va imaginar que podia parlar qualsevol Idioma que desitjara: anglès, xinés, portuguès...

Els tres amics que ja no eres reis però encara eren mags, en veure la Il·lusió que li havia fet el regal a l'Àngela van saber de seguida que de major seria escriptora, i que per tant, donaven el regal per ben utilitzat. Com a lectors Immillorables que eren, per haver de llegir milions i milions de cartes cada any, apreciaven que algú donara una bona utilitat a les paraules i les fera servir per escriure bones històries.

A més, com que sols els quedava Res però encara eren Mags, van decidir fer espectacles de màgia. Prompte es van fer famosos a tot el món. Clar, el públic aplaudia sense mesura en veure com tres camells eixien de dins de tres corones reials. I viatgen per tot arreu. Però no en camell que també estan cansats i a més els deixava el cul com una pansa.

Què? No, clar que no. Enguany també tindreu regals. Els tres ex reis Mags han decidit que altres reis continuen la seua feina. És a dir, han abdicat ( això també em sona que ho ha fet algun rei recentment). La qual cosa no us ha de parèixer estranya, perquè al final, tots els reis han d'abdicar si no es moren abans. Melcior, Gaspar i Baltasar no es moriran mai, però tenen guanyat un merescut descans. A més, els fills dels tres reis, que seran qui continuaran la seua tasca, són idèntics a ells. Així que segur que no noteu la diferència i us pareixen els mateixos de sempre. O si..?



El conte l'he escrit mentre sentia el concert d'any nou de l'any passat de l'orquestra Filarmònica de Viena dirigida per Bareimboin. Aquest és un dels típics valsos de la familia Strauss que quasi completen els programes dels concerts nadalencs, el tema principal del qual us resultarà ben conegut, com m'ha passat a mi. Sabia que era d'Strauss però no que es deia "Cuentos del Bosque de Viena". Vaja titol tan suggerent per començar a escriure un conte ambientat en els boscos vienesos, no? 


dijous, 18 de desembre del 2014

GUIA DE LECTURA NADAL 2014

Des de l'última vegada que vaig pulicar al bloc ha passat molt de temps i ha arribat a casa una nova princesa anomenada Júlia

Això fa que tinga que estar elegint constantment quina activitat és necessari fer abans, prioritzant, perque d'idees i il·lusió sempre hi ha, però tot no es pot dur endavant.

 Amb tot, a la biblioteca hem dut un ritme frenètic: hem començat un projecte en el que participa tota l'escola sobre pintors surrealistes, fem l'activitat de l'il·lustrador favorit del mes i destaquem algunes de les seues obres, coordinem els alumnes de sisé que venen tots els patis a fer tasques bibliotecàries, obrim tots els patis i els dimarts de 12 a 13, i a més tenim una legió de mares voluntàries que venen algunes dies a la setmana a folrar, i a ambientar la biblio. Ens han fet un mural genial imitant de Miró a l'entrada de l'escola que ja us ensenyaré.

 Compartisc amb els possibles lectors que passen per ací, si en queda algun, les guies de lectura que hem el·laborat per Nadal. És tracta d'un especial àlbum il·lustrat, ja que estem treballant sobre la imatge a les aules. En infantil té format tríptic. Per a primària, la guia està en format A3 per davant i per darrere. S'ha de tallar el full en 4 tires verticals, i després doblegar sobre les línies horitzontals, de forma que quedarà un quadrat plegat on la cara de davant és la coberta de l'àlbum i la de darrere unes lletres de Bon Nadal que ens ha fet una mare imitant l'estil Mironià. Així, per una part de la guia hi ha imatges de l'àlbum il·lustrat i per l'altra hi ha diferent informació al voltant dels àlbums il·lustrat i un xicotet llistat. També veure-ho un codi QR que enllaça amb el booktrailer del llibre o amb altra informació.

Aquest és el meu regalet per als possibles lectors, així que profit i BON NADAL a tothom. Agraïria que si algú utilitza la guia o li ha paregut interessant m'ho diga amb un comentari, simplement per saber la utilitat de la seua publicació.