dilluns, 29 de desembre de 2014

CONTE DE NADAL: Una història I-reial

Us deixe un conte de Nadal a tots els lectors del bloc que és la meua forma de felicitar-vos els nadals i l'any nou.

Una història I-reial

Feia mesos que els tres Reis Mags no paraven de treballar per tindre-ho tot enllestit per a la nit de Reis. Tan sols els restava empaquetar alguns milers de regals. Aquell any havien treballat de valent. Ja no podien estar molt de temps plantats i feien grans esforços per mantindre els ulls oberts. Però era el rei Gaspar qui més notava el pas del temps. Cada vegada li costava més acabar la campanya de Nadal, i es que el temps no passa debades per molt rei que sigues.

Al llarg dels anys els tres Reis havien empaquetat tot allò que us podau imaginar: arbres de cinc troncs, pluja per a un hort de 20 metres quadrats, cases per a llombrígols, l’olor de la terra banyada, un raig de sol, el reflex de lluna en el mar, un SÍ, ... Gaspar creia que cap desig el podria sorprendre ja fins que va llegir el que li demanava una xiqueta anomenada Àngela en la seua carta. Feia poc temps que Àngela havia començat a escriure. Inclús ja havia fet algun conte sencer a l'escola. Però sabia que en tornar de vacances hauria d'inventar un conte per al premi Sambori i això l'angoixava. Necessitava aquell regal perquè així tindria les millors Idees del món. Podria Imaginar el millor conte. Seria un conte Increïble, Immillorable i Irrepetible. A més, acabaria en un Instant i seria molt més fàcil.

Has de saber que Gaspar sempre havia estat el més despistat de tots els reis, a més de ser el més delicat de salut. Un any va estar a punt de crear un caos monumental al confondre els regals d’Espanya amb els d'Alemanya, els de Perú amb els de Katmandú i els de la Xina amb els de Lima. Sort que Melcior i Baltasar ja sabien com era el seu company i es van adonar abans de repartir cap regal.

Va ser Gaspar qui va obrir els ulls com unes taronges en llegir el que desitjava Àngela: una I reial. Els tres reis tenien un magatzem on hi havia absolutament de tot, però Gaspar va agafar la primera I que tenia a mà, la seua I més valuosa: la que tenien al seu nom.

El dia de Reis va arribar i tan bon punt Gaspar va deixar la seua I reial perfectament embolicada baix de l’arbre de Nadal en casa d'Àngela, els tres es van adonar de seguida que alguna cosa passava. Seguien tenint els mateixos vestits reials i inclús la mateixa corona reial però ja no se sentien tan poderosos com abans. La idea de que serien incapaços de portar els regals a tots els xiquets del món començava a créixer en la seua ment.

Els milions de cartes que tenien ordenar alfabèticament per països havien sofert un gran canvi. La salutació de totes elles deia així:

Estimats Res Mags,

Res mags? Això volia dir que ja no eres mags? Que ja no podrien repartir res? Que ja no eren res?

Melcior i Baltasar van mirar Gaspar amb ira perquè aquesta vegada sí que l'havia fet ben grossa. Gaspar, en canvi, els mirava impotent, sense saber com disculpar-se.

- Ho sent molt, amics. Ja sabeu que cada vegada em costa més fer tota la meua feina perquè ni les meues cames, ni els meus ulls ni el meu cap són com abans. El que he fet ha estat del tot inadequat i no tornarà a passar ( això ho solen dir molt els reis, que saben demanar perdó quan s'equivoquen.)

Melcior i Baltasar van perdonar de seguida el seu amic, perquè la seua condició de savis, els havia fet veure de seguida que Gaspar estava empenedit, i que a més era una amic Immillorable.

Aquell problema tenia mala solució perquè una vegada havien entregat un regal ja no el podien demanar.

Els tres ex reis que encara estaven al menjador de l'Àngela van escoltar un soroll que eixia de la planta de dalt de la casa. Es van amagar darrere del ninot d'un home que anava tot vestit de roig i al qui li sobraven alguns quilos. Els recordava a algú però no sabrien dir a qui.

Àngela, que sempre havia estat una xiqueta entremaliada, havia baixat del seu dormitori quan encara era de nit per comprovar si els reis li havien dut el que ella havia demanat. En obrir el paquet va veure una fenomenal I majúscula daurada i resplendent. Només agafar-la li van passar pel cap diferents situacions que podria utilitzar per al seu conte: Àngela vivint en un Iglú i trobant la solució per al desglaçament dels pols, ella mateix en una Illa Idíl·lica i Idèntica a la d'una pel·lícula de pirates que no feia molt que havia vist. Inclús es va imaginar que podia parlar qualsevol Idioma que desitjara: anglès, xinés, portuguès...

Els tres amics que ja no eres reis però encara eren mags, en veure la Il·lusió que li havia fet el regal a l'Àngela van saber de seguida que de major seria escriptora, i que per tant, donaven el regal per ben utilitzat. Com a lectors Immillorables que eren, per haver de llegir milions i milions de cartes cada any, apreciaven que algú donara una bona utilitat a les paraules i les fera servir per escriure bones històries.

A més, com que sols els quedava Res però encara eren Mags, van decidir fer espectacles de màgia. Prompte es van fer famosos a tot el món. Clar, el públic aplaudia sense mesura en veure com tres camells eixien de dins de tres corones reials. I viatgen per tot arreu. Però no en camell que també estan cansats i a més els deixava el cul com una pansa.

Què? No, clar que no. Enguany també tindreu regals. Els tres ex reis Mags han decidit que altres reis continuen la seua feina. És a dir, han abdicat ( això també em sona que ho ha fet algun rei recentment). La qual cosa no us ha de parèixer estranya, perquè al final, tots els reis han d'abdicar si no es moren abans. Melcior, Gaspar i Baltasar no es moriran mai, però tenen guanyat un merescut descans. A més, els fills dels tres reis, que seran qui continuaran la seua tasca, són idèntics a ells. Així que segur que no noteu la diferència i us pareixen els mateixos de sempre. O si..?



El conte l'he escrit mentre sentia el concert d'any nou de l'any passat de l'orquestra Filarmònica de Viena dirigida per Bareimboin. Aquest és un dels típics valsos de la familia Strauss que quasi completen els programes dels concerts nadalencs, el tema principal del qual us resultarà ben conegut, com m'ha passat a mi. Sabia que era d'Strauss però no que es deia "Cuentos del Bosque de Viena". Vaja titol tan suggerent per començar a escriure un conte ambientat en els boscos vienesos, no? 


dijous, 18 de desembre de 2014

GUIA DE LECTURA NADAL 2014

Des de l'última vegada que vaig pulicar al bloc ha passat molt de temps i ha arribat a casa una nova princesa anomenada Júlia

Això fa que tinga que estar elegint constantment quina activitat és necessari fer abans, prioritzant, perque d'idees i il·lusió sempre hi ha, però tot no es pot dur endavant.

 Amb tot, a la biblioteca hem dut un ritme frenètic: hem començat un projecte en el que participa tota l'escola sobre pintors surrealistes, fem l'activitat de l'il·lustrador favorit del mes i destaquem algunes de les seues obres, coordinem els alumnes de sisé que venen tots els patis a fer tasques bibliotecàries, obrim tots els patis i els dimarts de 12 a 13, i a més tenim una legió de mares voluntàries que venen algunes dies a la setmana a folrar, i a ambientar la biblio. Ens han fet un mural genial imitant de Miró a l'entrada de l'escola que ja us ensenyaré.

 Compartisc amb els possibles lectors que passen per ací, si en queda algun, les guies de lectura que hem el·laborat per Nadal. És tracta d'un especial àlbum il·lustrat, ja que estem treballant sobre la imatge a les aules. En infantil té format tríptic. Per a primària, la guia està en format A3 per davant i per darrere. S'ha de tallar el full en 4 tires verticals, i després doblegar sobre les línies horitzontals, de forma que quedarà un quadrat plegat on la cara de davant és la coberta de l'àlbum i la de darrere unes lletres de Bon Nadal que ens ha fet una mare imitant l'estil Mironià. Així, per una part de la guia hi ha imatges de l'àlbum il·lustrat i per l'altra hi ha diferent informació al voltant dels àlbums il·lustrat i un xicotet llistat. També veure-ho un codi QR que enllaça amb el booktrailer del llibre o amb altra informació.

Aquest és el meu regalet per als possibles lectors, així que profit i BON NADAL a tothom. Agraïria que si algú utilitza la guia o li ha paregut interessant m'ho diga amb un comentari, simplement per saber la utilitat de la seua publicació.



dilluns, 4 d’agost de 2014

BOOKTUBER, BOOKSHELF, BOOK TAG, IN MY MAILBOX, BOOK MAS, MY WISHLIST, BOOKTRAILER, EBOOK...o com els anglicismes ens informen de noves eines emprades per recomanar llibres entre usuaris a través de les TIC

Hola a tothom! Vaja títol, eh? Com que ja publique molt de tant en tant, doncs he pensat que el post siga dens, consistent, que ve a ser una cosa semblant a quan paguem més per un producte i pensem que és de millor qualitat. Doncs ahí va el post, amb una títol ben llarg i carregat de paraules que per a mi eren desconegudes fins que vaig ensopegar amb el blog "Recomanacions de llibres infantils i juvenils".

Us vaig a explicar quina va ser la meua ruta de navegació. En realitat vaig arribar al blog a través de dos vies diferents. Per una banda, me'l van recomanar en un curs online que he fet el passat juliol sobre repositoris lingüístics. I per una altra banda estava escorcollant per diferents videos del canal de youtube de Lecxit fins que vaig escoltar com una senyora parlava del blog de la seua filla on recomanava llibres i em vaig adonar que era el blog que acabava de descobrir. La dona és Marta Borràs, directora de la institució de Lletres Catalanes i directora del grup de recerca Hemeneia de la UB. El video és interessantíssim, a més tracta sobre la importància de la lectura de la imatge que és una qüestió sobre la que m'estic informant de cara al proper projecte que farem des de la biblioteca de l'escola el proper curs.
Hi ha tants aspectes interessants sobre els que vull aprofundir sobre l'aprenentatge de les llengües que pense que vaig a demanar a la senyora consellera un mes més de vacances per tal d'empassar-me tota la informació interessant que vaig trobant. Atenció!, molts mestres aprofitem els mesos de juliol i agost per formar-se o autoformar-se.





Marta, l'autora del blog, grava uns videos i els penja en youtube per difondre les seues recomanacions, és a dir, és una BOOKTUBER, que és un terme ja més o menys conegut, però la qüestió és que escorcollant una mica pel seu blog m'he trobat de sobre amb un munt de termes desconegut per mi.


En primer lloc em vaig trobar amb el book tag, que la Marta explica molt bé en aquest post de què es tracta, i a més en resol un. La idea m'ha estusiasmat i ja estic pensant en fer una mena de book tag des de la biblioteca de l'escola. És una idea genial que serveix d'excusa per haver d'escorcollar entre els llibres de la biblioteca personal , i redescobrir llibres.


In my mailbox (IMM), es tracta d'ensenyar els llibres que has comprat durant l'últm mes!

Bookshelf trobe que és un concepte paregut al de IMM, però on ensenyes tota la teua biblioteca personal. D'aquest aspecte no estic molt segur. Li preguntarem a la Marta.

Book Mas, és una celebració que combina llibres i nadal. Ve a ser el calendari d'advent amb recomanacions de lectura. Ostres Marta, d'això sí que és fer una bona promoció! Si és que a més de les capacitats que queden paleses als teus videos saps com promocionar-te!! T'ho dic ja: m'has deixat bocabadat!


Reading challenge. En la barra de la dreta veig que té inserit un quadre amb el títol "2014 reading challenge", que ve a ser com el propòsit de bones voluntats lectores que et fas a principi d'any. Pel que sembla Marta es va proposar llegir 20 i segons indica una línia de progés n'ha llegit 6 fins el moment ( però no sabem si això està actualitzat o no). En qualsevol cas, una altra bona idea que de segur que adapte per als meus alumnes aquest any.
Aquest concepte és semblant al de de My wishlist, que consisteix en els llibres que et vols llegir una temporada.


Us recomane que visite el bloc de la Marta: paga la pena. A més, val a dir que l'autora té 14 anys, i que els posts i els videos són molt agradables de llegir i veure. El bloc està molt ben estructurat i cuidat visualment. El bloc està present a facebook, instagram i twitter.

En quant als booktrailer i als ebook, no diré res perquè ja sabem a què fan referencia, però es tractava d'engreixar el títol.

Post-post. El concepte bookshelf m'ha fer recordar els famosos shelfi (més anglicismes...) que es tracta de fer-se una foto a si mateix. Això em du a fer una idea per a la biblioteca: que els alumnes publiquen shelfies acompanyats dels seus llibres favorits ( o no). I una petició per a la fent famosa: quan us feu un shelfi, feu-ho acompanyats d'un llibre, de qualsevol, tot i que no l'hageu llegit. Sempre queda bé i a més donareu exemple.

dimecres, 4 de juny de 2014

ELS CURTMETRATGES I OLIVER JEFFERS


Aquesta és la imatge de l'escultura "la máquina d'escriure cançons" que ha inspirat un curmetratge de l'Oliver Jefferes. De l'Oliver Jeffers coneixia la seua faceta d'il·lustrador, però no la cinematogràfica, encara que ben mirat, hi ha algunes semblances, almenys per crear la història, tot i que els llenguatges siguen diferents.

El curtmetratge l'he trobat a la pàgina "centrifugant"





Al veure la imatge i el curt m'ha vingut a la memòria la tècnica d'escriptura creativa que Daniel Pennac anomena la tècnica de "l'1+1=1" i que consisteix a agafar dues paraules i convertir-ne en una altra nova. Gianni Rodari també fa una proposta pareguda en "gramàtica de la fantasia" quan proposa crear noves paraules afegint preposicions, per exemple amb "descanó". A aquesta tècnica la va anomear "el prefixe arbritari". En aquesta adreça trobareu un resum de les tècniques de Rodari.  Fa un temps vam parlar també d'aquest personatge amb unes presentaciones que vam agafar prestades de la biblioteca Gerardo Diego.

A la nostra classe de tercer, com que havíem d'inventar un nou país, vaig proposar als meus alumnes que inventaren animals i objectes nous utilizant aquesta tècnica. Per facilitar-los la feina els vaig ensenyar aquesta pàgina on es poden crear nous animals combinant-ne diferents parts:


I encara em ve a la memòria la pàgina Pinzellades al món, on es feia la proposta de crear el nostre diccionari de paraules inventades. La idea partia a la vegada d'una altra: uns quants il·lustradors van crear una pàgina on anàven penjant il·lustracions de les paraules que havíen inventat. Moltes d'elles eren creades també per combinació d'altres dues. Mireu alguns exemples:


                                                                 CABLELLERA



                                                             BARBARRISA


Ací podeu consultar el "diccionari de paralabras inexistentes" creat pels il·lustradors.


I ací el post del bloc Pinzellades al món, on ens proposava crear el nostre propi diccionari de paraules.

I com que estem parlant de diccionaris, humor, inventar noves paraules i creativitat, no puc deixar de recordar el "Diccioloco" De Emilio Urberuaga. El vaig descobrir ja fa algun temps en la pàgina de Pinzellades al món, on es feia la proposata d'inventar el nostre propi diccionari boig. Moltes de les paraules inventades per Emilio també segueixen aquesta tècnica de combinació.


I encara un exemple d'avui mateix ( estic enllestint el post en diferents moments) he mostrat un poema visual de Toni Prat, agafat de la pàgina "Viu la poesia". La imatge podríem dir que també segueix aquesta tècnica de combinació. I després de veure la imatge he demanat als meus alumnes que inventaren les seues pròpies ulleres especials.

Si, si...estava parlant de l'Oliver Jeffers, ja ho sé. La idea de l'article estava clara des del principi: transmetre la bellesa  i els recursos creatius que poden aportar a la classe els curts d'animació. Cada vegada el meu pensament és més del tipus Prezi: pegant bots a la memòria per recuperar pàgines o activitats vistes i de les que soles recorde alguna cosa, i que després són difícils de recuperar per no tindre suficients detalls per buscar.
La combinació Oliver Jeffers i curtmetratges és la que m'ha dut a la pàgina de Jaume Centelles, "La invitració a la lectura" . D'allí recorde dos curtmetratges: Paperman, que vaig posar als meus alumnes a principi de curs per veure que pensaven de la història expressar allò que havíen vist.



I aquest últim m'ha recordat que al mateix bloc hi havia també el curt del llibre "Els fantàstics llibres voladors de Morris Lessmore". El curt va guanyar l'Òscar de curts d'animació de l'edició de l'any 2012




El llibre, de William Joyce, està publicat a l'editorial Alfaguara.

En la revista "Educación 2.0", ens recomanen cinc curtmetratges per educar en valors. Us enllace la pàgina



Després de veure el video podem fer motes activitats. O no. Depén del que vullguem aconseguir. Potser sols volem gaudir de la història i de la bellesa del video. Però també podem fer altres activitats interessants d'expressió oral o escrita com ara:

- Posar-li un altre títol,
- Posar subtítols 
- Fer prediccions sobre de què anira el curt, sols amb el títol, i potser amb alguna imatge fixa. Com fem per exemple amb les cobertes dels llibres. També es pot parar el video a la mitat i preguntar que passarà després.
- També podem practicar inferències si vegem el video sense veu i intentem esbrinar quina és la història.
- Parlar sobre la història,
- Escriure la història que hem vist, etc. 

Per cert, ací teniu alguns llibres de l'Oliver Jeffers. Heu vist com sí he aconseguit parlar de L'Oliver Jeffers i els curtmetrages?









dilluns, 26 de maig de 2014

EL BIBLIOVÀTER

Els que ens dediquem de manera directa o indirectament a fomentar la lectura, sabem que l'hàbit està directament relacionat amb la quotidianitat del fet, amb crear ambients lectors. És a dir, es tracta de fer que l'acte de llegir esdevinga un fet quotidià, inclús rutinari.

També tenim clar que qui té un hàbit aprofita qualsevol moment per practicar-lo, perquè de temps tots anem escassos.

Doncs bé, amb aquests raonaments podem concloure que podem fomentar la lectura creant rutines i aprofitant qualsevol moment. Per això, molts aprofitem per llegir un conte al nostre fill abans de dormir... però, quin altre moment del dia compartim amb el nostres fills? ( si escara no controla els esfinters...) I inclús varies vegades al dia? ( a no ser que a la seua dieta hi haja una carència important de fibres). Efectivament, quan anem al vàter.

Aquest és el bibliovàter de la meua filla. L'hàbit ha començat involuntàriament, us ho assegure. Però ara no vol anar al vàter si no acompanya el moment amb un conte. La història va començar quan, per tal d'anar al vàter i explicar-li que tothom hi va, que és normal, i que poc a poc cal treure els bolquers li explicàvem el conte de "Todo el mundo va".

També li posàvem aquest video on es conta el conte amb molt de ritme ( li he ensenyat el video als meus germans, que ja controlen molt bé els seus esfínters i els ha enganxat).



I clar, ha acabat memoritzant els rodolins que la contaire va canta-contant.

I bé, supose que hi ha alguna cosa en la relació lectura-vàter que no fa massa bona olor, però...això és un altre assumpte.

El llibre és de l'editorial Edelvives

Una curiositat: he buscat la paraula bibliovàter al google i no m'ha eixit, i mira que és difícil això!! Encara que estic segur que molts lligen al vàter, potser no hagen instal·lat allí una minibiblioteca com aquesta.

Tanmateix, he trobat he buscat bibliobaño i he trobat aquest notícia:

Això em fa pensar si quan es trauen les dades de lectura, es té en compte el temps de lectura al vàter, i/o la lectura dels propectes del xampú.


I aquest video que em pareix increïble. En el video es veu de forma virtual, com es monten unes prestatgeries al lloc on es posa el paper del vàter. Que algú ho haja pensat no em pareix extrany, perquè jo també ho he fet, però fer un video... A més, el video es diu "bibliobaño.1", la qual cosa em fa pensar que hi ha altres models...

diumenge, 11 de maig de 2014

ESTHER DE LORENZO

Ja fa algun temps vaig escoltar Esther de Lorenzo en el programa de Radio Nacional d'Espanya "Contando cuentos". D'aquest programa em va agradar la veu agradable d'Esther, allunyada de la nyonyeria ( escolteu quina velocitat li dona de vegades a les seues narracions!), sinó més bé al contrari, amb una mica d'"incorreció" i atreviment que s'intueix en les seues divertides narracions, que sonoritza molt bé utilitzant diferents recusos expressius. A més, m'agrada molt la cançó introductoria de cada conte, i la cançó final, que sol ser una cançó popular, o bastant coneguda i que fa referència al tema tractat. A la banda de la dreta d'aquest bloc hi ha una mena de biblioteca creada pel blog de la biblioteca Gerardo Diego, on es poden escoltar alguns contes.

A més, té un altre espai que es diu "biblioteca básica", on parla de diferents autors i de les seues obres. En definitiva es fa una selecció de lectures infantils i per a adults, però sovint es nota la seua debilitat cap a la Lij. Ací us pose un podscat del programa dedicat al llibre "El tesoro de Barracuda", de lectura aconsellada a partir dels 8 anys, i que ha rebut el premi Barco de Vapor 2014. L'autora és Llanos Campos Martínez,



Ara també he descobert que Esther de Lorenzo té un petit espai tots els dimarts, dins del programa "Esto me suena. Las tardes del ciudadano Garcia", on recomana llibres de literatura infantil i juvenil.
El programa dura tres o quatre hores, i a mi sempre em passa que l'Esther comença a dir la seua recomanació cap a les 17:45, que és l'hora en què estic dins del meu cotxe, escoltant la radio i decidint-me entre acabar d'escoltar la recomanació o entrar a arreplegar la meua filla. Tranquils, normalment entre a replegar-la. Per sort, comptem amb els podscat del programa. Busquem un dimarts qualsevol avancem cap a les 17: 45 i escoltem...

En la web del programa divideixen els podscat per hores. L'intervenció d'Esther es troba en la tercera hora del programa a partir del minut 40 més o menys.


diumenge, 27 d’abril de 2014

EL GARBELL

El Garbell és una nova publicació a carrec de l'Associació de Mestres Rosa Sensat que fa una tria de llibres infantils i juvenils d'entre els llibres que els arriben a la biblioteca.

Diuen a la pàgina web que El Garbell respon a la necessitat de donar pistes als mestres bibliotecaris perquè puguin trobar fàcilment les novetats editorials que ens han agradat més. Perfecte!, una altra ajuda per a fer seleccions i recomanacions des de la biblioteca del cole. 


LLETRES

M'estime la meua llengua. La parle, l'ensenye, l'aprenc, la conte, la cante... però l'altre dia fent classe em va vindre al cap que tenim un abecedari fet un Sant Llàtzer:

LLETRES

Algunes lletres de l’abecedari
necessiten servei hospitalari,
tenen molt mal aspecte
com van a causar respecte?

Qui ha fet esta maldat?
qui l’haurà trencat?
La Ç està desconsolada
açò és una gamberrada!

Si no és una falta d’ortografia
almenys és una descortesia
escriure trencada la ce
és un acte de mala fe.


Un metge d’Agullent
ha dit que això és corrent:
que la C no està trencada
que sols està ratllada

Si la S està sorda
no agafarà l’”onda”
quan li diguen piSSarra
ella entendrà botifarra

Aquesta és la v baixa
sí, te poca altura
però ella no es queixa
el que conta és la desimboltura

La ela geminada,
ha patit la pigota?
o ha clavat el punt la pota
i ha restat al lloc que no toca?


Xiquetes i xiquets,
les lletres són així,
formen part de la nostra llengua
i no tenen cap problema.

dimarts, 11 de març de 2014

LA VOLTA AL MÓN DE LA FANTASIA

Aquest segon trimestre estem d'aventures a la biblioteca. És el tema que hem elegit per l'animació d'aquest trimestre, i hem utilitzat Denver i els seues arxienemics de la biblioteca com a leivmotiv de l'activitat.

Aquesta és la carta de motivació que hem enviat per correu electrònic a tots els mestres. Denver també  utilitza les noves tecnologies, i com que des d'aquest curs totes les aules tenen canó d'imatge ens ve fenomenal perquè ens facilita molt la feina poder enviar missatges als alumnes per correu electrònic i que els projecten els tutors a les aules.



L'activitat l'hem anomenat "La volta al món de la Fantasia" perquè s'hem centrat en els llocs on passen totes aquelles aventures extraordinàries. Des de la biblioteca hem donat una sèrie de possibles activitats a realitzar i cada cicle ha elegit i seqüenciat les activitats triades.

Al segon cicle hem elegit inventar-se el nostre propi país i a la nostra classe, la de tercer C, ja el tenim. Es tracta del País de la Rap Sodia. La idea va sorgir perquè tinc a l'aula uns fenòmens ballant rap. Poc a poc hem anat donant-li forma al país i definit les seues característiques. Al final ja ho tenim enllestit i en la propera entrada us mostraré com ha quedat plasmat el nostre país a la paret de la nostra classe.

De moment ja tenim en CALENDARIO RAPSOSIANO,  que és una activitat d'escritptura que naix aprofitant també la salutació que els meus "raperos" fan entre ells, que em van ensenyar un dia al pati i que em va fer molta gràcia: " Pu, pu, puchero, te quiero en enero y en febrero"

CALENDARIO RAPSODIANO

Pu pu puchero, te quiero
en enero y en febrero

En marzo, 
te doy un abrazo.

En abril,
mil secretos que decir.

En mayo,
te veo y me desmayo

En junio y en julio
lágrimas de amor como un diluvio

En agosto,
te beso el rostro

En septiembre,
el amor siembre

El octubre,
el amor me cubre

El noviembre y en diciembre
que no haya hambre

Y DURANTE TODO EL AÑO
QUE NO HAYA ENGAÑO.

Us sona el poema? Està fet imitant un poema de Glora Fuertes, "Los doce meses", que podeu trobar en aquesta guia de lectura que va publicar el CEPLI (Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil). El document es diu "Versos que saben a Gloria"


21 DE MARÇ DIA DE LA POESIA

Aquest és l'enèsim intent d'intentar dotar el bloc d'un mínim de continuitat però les circumtàncies m'ho posen difícil, perquè si fóra exclusivament per les meues ganes no deixaria que s'acumulara la pols damunt les entrades del bloc. I pensant-ho bé no és aquesta mala idea: inventar un gadget que simulara l'acumulació de pols en entrar a visitar algun bloc que fa temps que l'autor no actualitza: això estalviaria temps als lectors, i agreujaria la mala conciència de l'autor, que potser agafaria l'espolsador i es posaria mans a l'obra. 


El dia 21 de març és el dia de la poesía, i potser podem aprofitar aquest dia per reivindicar el valor de l'art. Ho dic perquè m'acabe d'enterar que possiblement el proper curs l'educació musical siga una assignatura optativa en primària. La veritat és que no hi ha res clar: optativa a què, ni qui tindrà la potestat d'elegir, ni què passarà amb els mestres d'educació musical, ni el més important, què passara amb tot el que aporta l'educació musical en la formació integral dels nostres alumnes, i que no em pararé a enumerar perquè em semblen evidents ( parle com a especilista en educación musical).


I per això, aprofitant el dia de la poesía podem llegir, o rellegir un dels meus àlbums preferits: Frederick, i fer-ne amb els alumnes una reflexió sobre el valor de l'art, i què ens aporta a les persones.

Vinga, Frederick, escalfan's amb la teua poesia en aquests dies grisos que pateix l'educació!!


Dos apunts més, Frederik és aquest mes el llibre recomanat en la nostra biblioteca. Està destacat en un expositor a l'entrada de la biblioteca.


Fa un temps vam parlar al bloc de Frederick http://guieslectures.blogspot.com.es/2010/11/frederick-i-les-jornades-de-poesia.HTML


Podeu fer els ratolilets del llibre amb aquestes plantilles que vam utilitzar nosaltres i fer una sessió completa a la biblio de conte+manualitat


 I en aquesta adreça un video del mateix Leo lionni explicant com fer el ratolí. El video pot servir tant per ensenyar qui és Leo Lionni, com per veure la tècnica plàstica que va utilitzar al llibre, i podeu intentar imitar.