dissabte, 30 de març de 2013

POESIA PER SALVAR EL MÓN

TINC LA SOLUCIÓ PER SALVAR EL MÓN. Sí, ho tornaré a repetir: tinc la solució per salvar el món. I, tot i haver-ho escrit la segona vegada amb minúscules sona presumptuós. Ho sé. O més presumptuós encara per voler amagar una idea tan gran entre unes lletres tan menudes. Com disimulant...falsa modestia...però m'és igual. Sí un té la certesa d'alguna cosa ha de continuar defenent-la . Com diu la Wangari Maathai en aquest llibre: "lo correcto es lo correcto aunque te quedes sola"



En aquest llibre d'edicions Ekaré es conta la història de la "dona arbre" com li dien en Àfrica perquè va aconseguir repoblar una gran zona del seu país que havia estat devastada per la tala indiscriminada d'arbres. I per fer-ho va haver de "repoblar" la il·lusió en moltes dones que la van seguir. Wangari Maathai va rebre el premi nobel de la Pau l'any 2004. Al seu discurs va dir:

debemos ayudar a la Tierra a curarse de sus heridas y, durante el proceso, curar también las nuestras, para recibir con los brazos abiertos toda la creación con toda su diversidad, belleza y maravillas.

I altres frases del llibre que cal recordar:



“Nuestras vidas mejorarán si volvemos a tener árboles. Plantaremos las semillas de la esperanza”.



“Wangari no está sola. El rumor sobre los árboles se extiende por toda África como las olas del lago Victoria”.

I en la contracoberta:


El suelo era yermo.
El objetivo era cubrirlo con una alfombra de verdor.

I en totes elles hi ha un missatge d'esperança, de que ajudant la Terra ens ajudem a nosaltres mateixos.Per
això aquest ha estat un dels lllibres fonamentals en el projecte que aquest any estem duguent endavant des de la biblioteca de l'escola per recolzar un any més el projecte Comenius que duu endavant l'escola i que tenia com a centre d'interés el desenvolupament sostenible. Durant el segon trimestre cada cicle ha estat treballant a l'aula sobre diferents vessants d'aquest tema tan ample: energies renovales, l'aigua, aliments "bio", l'hort escolar i el compostatge, etc.

Des de la biblioteca s'hem ocupat dela vessant literària del projecte i per això l'hem anomenat "Paraules per salvar el món". Nosaltres s'hem ocupat de les paraules, de la imaginació, de l'esperença.

I què ha de veure tot açò amb el títol de l'entrada? Doncs que m'he adonat que "enlairar la poesia" potser una font d'energia renovable perquè té la virtud de proporcionar ENERGIA POSITIVA,  que trobe que és l'energia que més falta fa. A més, per enlairar-la utilitzem l'aire què és una font d'energia neta i abundant. Igual que les altre fonts d'energia renovables, l'energia positiva no s'esgota i no contamina, el que passa és que de vegades costa una mica produïr-la, i per això els podem "enlairar la poesia" ( terme que li he sentit dir i escriure a Sàlvia autora del bloc "Poesia infantil i juvenil" .Si la poesia és allò que salvarà el món, aquest bloc és el paradís!). Però sobretot, és una energia renovable perquè l'energia positiva cal renovar-la cada dia.

I parlant d'aire i d'energia positiva, vam llegir a classe aquest llibre de Mabel Piérola que ens va agradar molt. Primer com que té una il·lustracions tan xules amb aquell estil de línies acolorides tan particular, el vam intentar imitar per al nostre llibre acordió que estem preparant a classe i que ja us ensenyarem. El títol del llibre "Pintar el aire", també ens va semblar molt suggerent, i a més vam comprovar que hi ha diferents tipus d'aire: l'aire que ens dóna vida, el que dona vida a les plantes, el que inspires fortament quan t'has d'autocontrolar, el que necessites per jugar, el que enlaira les paraules...
Finalment vam jugar a crear imatges poètiques amb l'aire: quan sóc feliç puc caminar per l'aire, quan estic enamorat sospire i quan estic inspirat inspire, regalar l'aire, tenir una òssos plens d'aire, el vent és el fill juganer de l'aire...inclús vam comprovar que l'aire és sempre un consol perquè


Encara que no tingues diners
l'aire sempre ens arriba
fins a final de mes.





I està comprovat que una persona que té un pensament positiu, és capaç de veure la realitat des d'altres punts de vista, té un pensament divergent, imaginatiu, creatiu, diferent i per tant pot arribar a veure a descobrir o a inventar la solució a tots i cadascun dels problemes que patix la natura i que fa perillar el desenvolupament sostenible. Així que amb aquestes lectures que estem fent a l'aula possiblement estem salvant el món perquè estem conscienciant els alumnes de la necessitat de cuidar el planeta, els estem ensenyant formes de fer-ho, i si no arriben a descobrir la solució, sí sabran que sempre els quedaran les paraules per refugiar-se. Les poden llegir o les poden combinar per formar paraules que salven el món...


Imagineu per exemple que el món fóra fet de paraules. Tindriem un bosc de contes, una atmòsfera de conte, uns rius, llacs i mars de conte, una sòl de conte. És a dir, un planeta de conte, un planeta fabulós i perfecte! Ja hauriem salvat el món!.




La poesia com hem dit abans ens pot insuflar energia positiva, però també pot servir per obrir-nos els ulls i tenir ben present el que estem fent malament per carregar-nos el planeta. Si volem salvar el món haurem de començar per la conscienciació. Com quan es diu que per curar alguna adicció primer cal reconèixer el problema...


La cançó que hi ha a continuació és una musicalització del poema "la lluna que riu" de Marc Granell que podeu trobar en el llibre que porta el mateix títol. La cançó l'he trobat per casuallitat al goear, però em semble que és el fruit d'un projecte anomanat "poemúsica" del Ceip "Ramón y Cajal"