Bé a la biblioteca tingueu un bon grapat de llibres que parlen sobre encanteris, misteris, alguna persona que ens deixa, terror, etc.
Ací teniu una guia de lectura per si algú vol relagar o comprar un llibre amb molta màgia, conjurs, bruixes, etc.
La guía és de la FGSR
Aquest altre és un llibre on un ànec i la mort reflexionen sobre la mort.
I des del bloc de poesia infantil i juvenil un recull de poemes sobre la castanyada i Tots Sants:
Per Tots Sants
(Cançò popular catalana)
Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.
La mort
Anònim (traduït per Josep-Ramon Bach)
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
No m'agraden les seves espines.
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l'aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l'ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!
La castanyera
(Cancò popular catalana)
Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat;
la camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.
La castanyada
Isabel Barriel
Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Plou i fa sol
Martí i Pol
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.
(Cançò popular catalana)
Per Tots Sants, castanyes;
Per Nadal, torrons;
Per la Pasqua, mona;
I tot l’any, bombons.
La mort
Anònim (traduït per Josep-Ramon Bach)
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
No m'agraden les seves espines.
Quan em mori, no m'enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l'aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l'ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!
La castanyera
(Cancò popular catalana)
Quan ve el temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat;
la camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.
La castanyada
Isabel Barriel
Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
i els panellets siguin record,
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Plou i fa sol
Martí i Pol
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
al cel triomfa l'arc de Sant Martí,
el món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s'ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comença a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l'horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen...
I el vent manyac s'emporta la cançó.
3 comentaris:
Que t'ho passes molt bé en aquests dies i espero que ens visites a la Fira de Tots Sants. Per cert, ací tenim una cançoneta que diu:
"A la Fira no vages,
si no tens diners
veuràs moltes coses
i no compraràs res".
Besadetes
hola!!!
Escolta, perdona el meu poc coneixement sobre el tema, però tinc un dubte... em podries explicar què és la cofafa?
Gràcies!
Hola Elisabet! Quina alegria veure que tu també passeges per ací.
La cofafa i la cristina són dos pastissos típics de Tots Sants que vengem per la Vall d'Albaida. El done si vols la recepta de la cristina que és molt fàcil de fer. Nosaltres l'hem fet al cole i ens ha quedat molt saborosa. Així que si jo l'he pogut cuinar qualsevol ho pot fer.
INGREDIENTS:
3 ous
Mig got de llet
Mig got d'oli
Ratlladura de llima
2 llimonades ( l'àcid i el carbonat. Els venen en sobrets)
250 gr. de sucre.
300 gr. de farina
Fruits secs: atmeles, nous, i panses són els més típics.
Neules
ELABORACIÓ:
1. Posa en un bol els ous i el sucre i ho bats tot.
2.Afig la llimonada ( l'acid, és el sobre blanc), la ratlladura de llima, l'oli i la llet.
3. Posa a poc a poc la farina i l'altra llimonada ( el carbonat, és el sobre blau ). Ho bats tot a poc a poc.Queda una massa més bé líquida.
4. La forma típica de la cristina és en forma de pastís rodó, però nosaltres per facilitar la feina ho hem posat tot en una llanda i també ens ha quedat d'allò més bé.
Escudella la massa en la neula ( si li vols donar forma rodona) o en la llanda ( si es en la llanda, posa-li paper vegetal per tal que no s'apegue).
5. Posa per damunt els fruits secs.
6. Agafa un grapat de sucre, i ho ensucres tot per damunt.
7. Posa-ho al forn durant 15 minuts aproximadament.
8. Bon profit!
Si cuines la recepta ja em diràs com t'ha quedat.
Publica un comentari a l'entrada